GLAUCOMA

GLAUCOMA

El glaucoma és una de les principals causes de ceguesa a Espanya i el món. Es calcula que el 2% de la població major de 40 anys pateix aquesta malaltia i s’estima que més del 50% està sense diagnosticar

És una malaltia que es produeix per l’elevació de la pressió intraocular, originant una lesió al nervi òptic que es caracteritza per una pèrdua del camp visual i en cas de no tractar a temps amb medicació o cirurgia, condueix a la ceguesa.

Les causes varien segons el tipus de glaucoma, així hi ha alguns tipus on un factor mecànic dificulta la sortida del fluid que normalment es produeix dins de l’ull amb el consegüent augment de la pressió ocular. En altres casos pot ser a causa del tancament de l’angle format entre l’iris i la còrnia (glaucoma d’angle tancat) per dipòsit de pigment en el lloc de drenatge (glaucoma pigmentari) o d’altres substàncies (glaucoma pseudoexfoliatiu).

Però en el tipus més freqüent de glaucoma, que és el glaucoma primari d’angle obert, encara es desconeix la causa per la qual s’obstrueixen les vies de drenatge normals.

Glaucoma

Glaucoma

Sol ser una malaltia asimptomàtica (sense dolor, ni inflamació, ni pèrdua de visió evident), de manera que el pacient només és capaç de detectar-la quan ja ha perdut més del 70% de la fibres del nervi òptic, per això, alteracions com pèrdua del camp visual i disminució de la visió només són percebudes en fases molt avançades.

Alguns tipus particulars de glaucoma poden presentar dolor quan la pressió està molt elevada, però aquests representen la minoria dels casos.

Els factors de risc del glaucoma són:

– Pressió ocular elevada.

– Antecedents familiars de glaucoma (entre el 20 i el 30% dels glaucomatosos tenen almenys un familiar que pateix la malaltia).

– Majors de 50 anys.

– Hipertensió arterial.

– Miopia.

– Antecedent de trauma ocular.

– Automedicació amb col·liris de cortisona.

Per al seu diagnòstic cal avaluar la pressió ocular, però aquest no és l’únic factor i per això s’ha d’estudiar el nervi òptic, tant des del punt de vista anatòmic com funcional.

El mesurament de la pressió es porta a terme a través d’instruments de precisió anomenats tonòmetres que poden ser de contacte (Goldman) o d’aire. Amb el tonòmetre de contacte s’obtenen valors més reals que amb els d’aire.

La dificultat està en que no tota pressió ocular “elevada” és sinònim de glaucoma i per una altra banda, hi ha glaucomes amb pressió ocular “normal”. Per això és necessari avaluar altres factors abans de decidir un tractament. Així per exemple un ull amb gruix corneal (paquimetria) central reduït té més risc de presentar mal a la fibres nervioses amb pressions dins de límits normals.

Glaucoma

Glaucoma

Des del punt de vista anatòmic el nervi òptic s’avalua visualitzant el fons de l’ull, on es poden detectar alteracions com l’augment en l’excavació del mateix a causa de la pèrdua de la capa de fibres nervioses.

Actualment, es compta també amb la possibilitat de mesurar aquesta excavació així com el gruix de la capa de fibres nervioses mitjançant instruments com el Tomògraf de Coherència Òptica. Amb aquestes mesures és possible detectar el dany glaucomatós d’una forma precoç, abans que tinguin lloc les alteracions del camp visual, tenint especial utilitat en el seguiment d’aquesta malaltia.

Des del punt de vista funcional el nervi òptic s’avalua utilitzant l’examen de Camp Visual computat que estudia l’àrea total en la qual un objecte pot ser vist en la visió perifèrica mentre l’ull està enfocat en un punt central. Ens permet detectar danys a la capa de fibres nervioses i avaluar la progressió del glaucoma amb el temps.

Atès que la pèrdua de les fibres nervioses és irreversible, és fonamental el diagnòstic precoç per a això són necessàries revisions cada any no només en els pacients de risc sinó també en la població normal a partir dels 50 anys d’edat.

L’objectiu final del tractament és evitar que progressi el dany de les fibres nervioses ja que aquest és irreversible i el control no es limita a la pressió ocular sinó que s’ha d’explorar el nervi òptic des d’un punt de vista anatòmic així com funcional.

Glaucoma