RETINA

PATOLOGIA MACULAR

La màcula és una petita àrea en el centre de la retina. És la responsable de la nostra visió central i de detalls, que ens permet llegir, cosir o reconèixer una cara.

Les diferents patologies de la màcula tenen en comú presentar simptomatologia que afecta la visió central, el que es coneix com el “síndrome macular”. Els símptomes més freqüents són:

  • Distorsió de la visió similar a mirar a través d’una espessa boira o vidre ondulat.
  • Una taca fosca o punt cec al centre del camp de visió.
  • La visió de les línies tortes o imatges distorsionades (metamorfopsias).
  • Micropsias (veure objectes més petits) o macropsias (veure objectes més grans).

Les malalties maculars més freqüents:

Membrana epirretiniana

La membrana epirretiniana (MER) és una capa de teixit cicatricial que creix a la superfície de la retina, particularment en la màcula.

Aquesta membrana es pot contraure i exercir tracció sobre la macula “arrugarla” generant alteració de la visió central tipus metamorfopsias (línies tortes).

El diagnòstic requereix de la realització d’una prova anomenada tomografia de coherència òptica (OCT).

El tractament requereix d’una cirurgia per a l’extracció del teixit anòmal.

Membrana epirretiniana

Forat Macular

Els forats maculars s’associen amb l’envelliment i generalment ocorren en persones majors de 60 anys. Altres causes menys comuns de forats maculars inclouen traumatismes a l’ull i la inflamació crònica de la màcula.

En les primeres etapes de la formació del forat macular els símptomes poden ser molt subtils, però a mesura que el forat progressa pot aparèixer una taca a la visió central disminuint la capacitat de veure de prop i de lluny.

L’OCT és també molt útil per fer un diagnòstic exacte del forat macular i estadiarlo amb un valor pronòstic.

El tractament passa per una cirurgia anomenada vitrectomia.

Forat macular

Degeneració macular associada a l’edat (DMAE)

La Degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és un deteriorament dels components normals de la màcula.

La DMAE sol acompanyar de símptomes com visió borrosa, zones fosques o distorsió en la visió central i fins i tot pèrdua permanent de la visió central. En general no afecta la visió perifèrica.

Sol iniciar-se en un ull encara que és una malaltia bilateral. Moltes persones no són conscients fins que s’afecta el segon ull o fins a la seva detecció en un examen ocular.

Hi ha dos tipus de degeneració macular:

  • Seca o atròfica

És la més freqüent.

Degeneració macular associada a l’edat (DMAE)

Aquesta condició és causada per l’envelliment i aprimament dels teixits de la màcula.

Provoca una pèrdua de visió gradual. Les persones que pateixen la degeneració macular seca han de controlar constantment la seva visió central, per al que poden emprar la reixeta d’Amsler. Si vostè nota qualsevol canvi en la seva visió, ha de consultar amb immediatament, ja que la forma seca pot transformar-se en degeneració macular humida o exsudativa. Si bé no hi ha cap tractament per a la degeneració macular seca, alguns pacients poden beneficiar-se d’un règim de vitamines i altres suplements alimentaris.

  • Exsudativa, humida o neovascular

Al voltant del 10% dels pacients amb DMAE tenen la forma humida que passa quan els vasos sanguinis anormals comencen a créixer sota de la retina. Aquests nous vasos sanguinis anòmals poden produir filtració de fluid i / o sang cap a la retina.

La pèrdua de la visió d’aquesta forma de DMAE sol ser més ràpida i intensa que a la DMAE seca. El pronòstic d’aquesta manera millora amb un diagnòstic i tractament precoç.

Per al diagnòstic i seguiment és imprescindible el seguiment amb OCT.

El tractament d’elecció són les injeccions intravítreas d’un fàrmac anomenat anti-VEGF (factors de creixement vascular endotelial). Aquests fàrmacs redueixen el creixement de vasos sanguinis anormals i ajuden a prevenir la pèrdua de la visió, millorant fins i tot en alguns casos l’agudesa visual. Generalment és necessari repetir el tractament.

RETINOPATIA DIABÈTICA

Retinopatia diabètica

La retinopatia diabètica, una de les principals causa de ceguesa en el nostre medi, és una complicació que provoca la diabetis causa d’una sèrie de canvis en els vasos de la retina. El més habitual és que afecti tots dos ulls. En els estadis inicials les persones que presenten retinopatia diabètica no noten cap alteració en la visió, però segons avança la malaltia sol causar disminució de la visió, que en alguns casos no és recuperable.

El descens de visió sol ser en forma de;

  • Taques, punts o teranyines flotant a la zona de visió (denominades miodesòpsies)
  • Visió borrosa
  • Zones de buit o negres en la visió
  • Mala visió nocturna
  • Pèrdua de visió

L’única manera de detectar i fer un correcte seguiment de la retinopatia diabètica és mitjançant un examen oftalmològic i la realització de proves complementàries com la retinografia (foto de fons d’ull) i OCT (escàner de la retina).

El millor tractament de la retinopatia diabètica és la prevenció. Un control estricte dels nivells de sucre en sang redueix de forma significativa pèrdua de visió a llarg termini, a més del control d’altres factors com: la tensió arterial, el colesterol, els triglicèrids …

Els diferents tractaments inclouen;

– Laser: El làser s’utilitza per reduir els vasos sanguinis anòmals.

– Vitrectomia: Es tracta d’un procediment quirúrgic necessari en casos d’hemorràgia severa o persistent i despreniment de retina. El més habitual és que no es requereixi ingrés hospitalari i sigui necessari un tractament mitjançant gotes posterior a la cirurgia.

– Injeccions intravítrees: Es tracta d’una sèrie de fàrmacs que s’infiltren dins de l’ull. S’utilitzen tant medicació esteroidea com anti-VEGF. Els anti-VEGF actuen bloquejant una substància que contribueix al anormal creixement dels vasos.

DESPRENIMENT DE RETINA

La majoria dels Despreniments de Retina estan causats per un o diversos forats retinians a través dels quals pot passar líquid des de l’espai vitri a un espai que es forma entre la retina i la paret posterior de l’ull, fent que la retina es vagi separant o desprenent. És una de les malalties oculars més greus i de pitjor pronòstic si no és tractada.

La porció de la retina que està despresa no funcionarà adequadament i apareixerà un teló, un borrositat o taca cega en la visió. Si el despreniment no es tracta pot produir atròfia de la retina (disminueix de mida i funció), inflamació ocular crònica i fins i tot, amb el temps, l’atròfia del globus ocular amb pèrdua completa de visió.

Si la retina és col·loca a su lloc en un periode curt de temps (dies) habitualment recupera la Funcionament gairebe normal, recobrant-gran part de la visió perduda.

Despreniment de retina