VIA LACRIMAL

Llagrimeig en nens

És freqüent el diagnòstic d’aquesta entitat en nens que presenten conjuntivitis de repetició juntament amb llagrimeig constant i asimètric. Són nens que s’aixequen amb les parpelles enganxats i segreguen molta lleganya.

La causa més freqüent és l’obstrucció congènita de la via lacrimal.

L’altura de l’obstrucció és al final del conducte lacrimonasal i està produïda per una membrana.
Inicialment s’indica el massatge a l’àrea del sac lacrimal, per intentar forçar el pas de la llàgrima a través d

el conducte nasolacrimal i que d’aquesta forma sigui empesa la membrana que causa l’obstrucció. Aquesta mesura és molt eficaç en gran nombre de casos aconseguint la desaparició de l’epífora.

Si el massatge no funciona i a partir de l’any d’edat, el següent pas és el sondatge de la via. Es condueix la sonda a través de tot la via lacrimal, fins arribar a la membrana que la obstrueix i travessant. Aquest procediment és molt ràpid i es realitza sota anestèsia general i en règim ambulatori. En la majoria dels pacients aquesta intervenció suposa la resolució de l’epífora.

En els casos en què fracassa el sondatge, cal col·locar un tub en el conducte lacrimal (intubació) que es deixa durant diversos mesos. Aquesta intervenció es realitza sota anestèsia general i la retirada del tub amb sedació únicament.

Si també fracassa la intubació, es recorre a la dacriocistorrinostomia (com en l’adult). Consisteix a crear una nova via de drenatge de la llàgrima, obviant la natural. S’espera fins als 3-5 anys per realitzar-la. Precisa realitzar-se amb anestèsia general.

Llagrimeig en nens

Llagrimeig en adult

Llagrimeig en adult

El sistema de drenatge de la llàgrima té el seu inici en els punts lacrimals, els quals es continuen amb una sèrie de conductes (canalicles, sac lacrimal i conducte lacrimonasal) i desemboquen a les fosses nasals. En qualsevol punt de tot aquest trajecte la via pot patir una obstrucció.

A l’estar obstruída la via lacrimal la llàgrima es desborda de la parpella i es produeix el llagrimeig.

Els símptomes poden variar des de simplement llagrimeig a secreció, inflamació, dolor i infecció a la part interna de les parpelles.

Quan l’obstrucció es troba en el conducte lacrimonasal, s’indica una intervenció quirúrgica anomenada dacriocistorrinostomia (DCR). Aquesta tècnica consisteix a crear un nou pas perquè la llàgrima arribi al nas, comunicant el sac lacrimal amb aquesta. Se sol col·locar temporalment un tub de silicona a l’interior d’aquest nou canal creat, mentre dura el procés de cicatrització.

En un petit nombre de casos l’obstrucció es troba en la porció més alta de la via: entre el punt lacrimal i el sac. En aquestes ocasions més de realitzar una DCR, s’insereix un tub petit (Tub de Jones) que permetrà el drenatge de la llàgrima directament des de l’ull al nas.